El passat 1 de juliol de 2006, cap a les 10 del vespre, va començar la segona actuació immersa en el Cicle de Concerts de 2006. El grup convidat era Ebri Knight.

Just abans del concert hi va haver una actuació d’un grup de noies que ballaven la Dansa del Ventre. Atès que compartien escenari amb Ebri Knight, quan elles van acabar, vam haver d’esperar una estona a què es muntés tot l’equip, fer proves de so, etc.

Val a dir, que era la primera actuació amb l’equip de so del CMMM i com a tècnic vam poder gaudir de les habilitats del David Casals ajudat, això sí, en tot moment, pel Xavi Doló.

Rere una petita espera Ebri Knight va vomençar amb força. Realment, un grup de set persones a l’escenari impressiona bastant. Van anar entonant els diferents temes i es podia gaudir d’un treball acurat. No és gaire comú trobar grups amb violí, flauta travessera i saxo, afegits als més habituals baix, guitarra, teclat i bateria..., i tot sonant alhora amb un control del tempo realment destacable. Per postres, dos cantants. Cantaven a cops alternativament i a cops alhora fent dues veus diferents – cosa que no fa tothom -.

El públic va saber apreciar una música que aporta un toc d’exclusivitat i molts se sabien les tornades de les cançons i cantaven. No en va era el seu catorzè concert.

A més, són un grup que transmeten alegria i que pugen a l’escenari i baixen de l’escenari amb una naturalitat que, al principi, desconcerta. Alguns es queden dalt, els altres es barregen amb el públic ballant..., tornen a pujar... Després alguns s’amagaven sota el piano... És una manera ben curiosa de plantejar la posta en escena. A destacar els habituals salts de l’Albert, el baixista, que fan patir per la integritat dels cables. S’ha de dir però, que ho té molt dominat. A l’hora dels speech, el millor, sens dubte és l’Arnau, un dels cantants que, no sé si improvisat o estudiat, però “fotia” unes “marxades de l’olla” que provocaven que tothom esclafís a riure.

Poc a poc el concert avançava i va quedar, en opinio del respectable, una mica curt car no va haver-hi manera d’arrencar-los un bis. Llàstima, perquè la gent estava animada. Al cap i a la fi, això posa de relleu que Ebri Knight se’n van sortir i de quina manera!! Això sí, després, a desmuntar toquen... “Es lo que hay”.

L’equip del CMMM va funcionar prou bé – partíem gairebé de zero – i la suada del David es va poder veure recompensada.

El llistó segueix molt alt i el Cicle de Concerts ja es perfila com una activitat de molta qualitat on el nivell dels grups i la capacitat de guanyar-se el públic queden fora de dubte. Esperem que cada vegada més s’endinsi en la gent i se li doni el reconeixement que es mereix.