El passat 17 de juny de 2006 es va celebrar el Dia de la Música a Mataró. L’esdeveniment el va organitzar, posar en marxa i – en definitiva – dur a terme el prestigiat Col·lectiu de Músics del Maresme (C. M. M.).

L’acte es va organitzar de tal manera que hi havia un total de tres escenaris muntats. Dos a la Plaça Santa Anna (petit i gran) i un altre a la Riera, just davant de l’Ajuntament.

Al matí, van participar els alumnes de les Escoles de Música de Mataró fent diverses actuacions - a la Plaça Santa Anna - de vegades en solitari i d’altres, en petites formacions. Vam poder gaudir de la seva música des de les dotze fins a les dues, aproximadament.

Ja entrada la tarda, amb un escàs retard, impropi d’aquest tipus d’actes, a les quatre i vint, l’honorable Xavier Dolon, President del C. M. M., va presentar el Dia de la Música a l’escenari petit de la plaça Santa Anna i, de manera immediata, va començar a tocar el primer dels grups convidats, en el mateix escenari.

Hi havia trenta-dos grups apuntats que van anar tocant successivament des de l’inici del jorn fins passades les dotze de la nit.

A la plaça Santa Anna les actuacions anaven alternant els escenaris de manera que tot just acabar un grup, l’altre podia començar ja a tocar. A l’escenari de la Riera, entre actuació i actuació hi havia 10 minuts per adequar l’equip a cada nou grup.

De manera rotunda i sense temors podem afirmar que l’esdeveniment va ser tot un èxit. Val a dir, només a títol d’exemple, que tocant més de trenta grups, el retard que es va acumular va ser petitíssim, d’uns escassos vint-i-cinc o trenta minuts.

Queda palès el magnífic treball realitzat pels organitzadors i tota la tasca que la gent del Col·lectiu, juntament amb un bon grapat de col·laboradors, van anar realitzant al llarg del dia. Calia rebre els grups, controlar els horaris, atendre els contratemps, donar suport als tècnics de so, etc.

Cal agrair enormement l’actitud de tos els grups participants que van saber entendre en tot moment la dinàmica de l’acte i van mostrar sempre companyerisme vers els altres grups i respecte amb els tècnics i amb els regidors d’escenari.

Unes coses amb les altres, el fet es que tot va rutllar la mar de bé.

Cal fer una menció especial pels tècnics de so. Per la Lídia, a la Riera, que s’estrenava i que, ajudada del (NOSÉELNOM) van saber sonoritzar de manera continuada formacions diferents, d’estils diferents, amb instruments diferents... Una feinada!!

Quant als escenaris de la Plaça Santa Anna, el Jere va estar, senzillament, immillorable. Cert és que estem parlant d’un tècnic excepcional, però..., sonoritzar un escenari, deixar-lo sonant per anar a sonoritzar l’altre, atendre les demandes dels grups, atendre les indicacions dels regidors..., i tot sense una sola mala cara, sense un sol “deixa’m que ara no puc” i, sobretot, aconseguint una qualitat de so realment bona. Nois, penso que no seria just escriure aquest article sense mostrar la nostra admiració i agraïment sincers vers ell i tota la gent que l’acompanyaven.

L’afluència de públic va ser força notòria. Una mica condicionada pels moviments de gent propis de l’hora, com és lògic, els primers grups no van tenir tanta gent, però conforme avançava la tarda ben aviat tot va sert una gentada. Això sumat a que molts dels grups arrossegaven la seva clapa, va fer que no manquessin els aplaudiments i que l’ambient fos realment satisfactori per a tothom que va tocar. No va mancar la gent que es parava a escoltar i, cap al final, acabats els concerts de la Riera, es va produir un fet gairebé màgic a la Plaça Santa Anna: la gent seguia tant els grups, que quan un acabava i es produïa el canvi d’escenari, tothom es movia a doll cap a l’altre per elcoltar el grup següent.

Al final, hi va haver una Jam on, el “pobre” Xavi Dolon – atabaladíssim tota la tarda – va poder tocar i desfogar-se conjuntament amb tothom que s’hi va sumar.

En resum, va ser un dia carregat d’emocions i nervis però la gent s’ho va passar bé i tot plegat va sortir molt i molt bé.